Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana es va constituir al novembre de 1986 després de la culminació del procés de transferències a la Comunitat Valenciana dels servicis explotats per Ferrocarrils de Via Estreta de l'Estat (FEVE) en el seu territori.

La xarxa de Metro València cobrix la ciutat de València i la seua àrea d'influència.

L'àrea metropolitana de València comprén 45 municipis amb una població aproximada d'1,5 milions d'habitants.


Evolució metrovalencia


Fins a l'inici de les activitats de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) la xarxa de ferrocarrils de via estreta de València s'havia configurat com una xarxa de rodalia clàssica, amb notable importància en l'àmbit d'àrea metropolitana i escassa influència en els fluxos de desplaçaments estrictament urbans.

 

1988

A l'octubre de 1988 es va obrir el primer tram subterrani de la xarxa que, a través d'un recorregut de 7 quilòmetres, va unir les línies de rodalia de Llíria, Bétera i Rafelbunyol, situades al nord de la ciutat, amb la línia de Villanueva de Castellón, localitzada en el sud.

1994

Al maig de 1994 es va posar en servici el primer tram de la Línia 4 de tramvia. Amb esta actuació València va ser pionera a Espanya en la reimplantació d'este sistema de transport.
El primer tram de la Línia 4 del tramvia tenia 9,7 quilòmetres de longitud i comptava amb 21 estacions. El seu recorregut, coincident en gran part amb l'antic traçat de la línia Ademuz –Grau va possibilitar la connexió del conjunt de les línies de metro amb zones d'alta demanda com la Universitat Politécnica, el nou Campus de la Universitat Literària de València i la Platja de la Malva-rosa.

1995

Al maig de 1995 es va obrir al públic la nova penetració en subterrani de la Línia 3 del metro, des de l'estació de Palmar-te fins a Albereda. En este tram de 2,9 quilòmetres de longitud es van construir 4 noves estacions.

1998

Al setembre de 1998 es va prolongar la Línia 3 des de l'estació d'Albereda fins a la d'Av. del Cid i es va posar en servici el ramal entre Colom i Jesús. Esta actuació va constituir una fita clau en l'evolució de Metro València i en el desenvolupament del transport públic de València i la seua àrea metropolitana.
Els dos nous trams a través dels quals es va prolongar la Línia 3 recorren diverses de les zones de major afluència urbana, i la seua posada en marxa va permetre l'articulació de les diferents línies de metro i tramvia, i la connexió d'estes amb l'estació central de RENFE a València. L'entrada en servici d'estos trams de prolongació de la línia va provocar un espectacular increment de viatgers en el conjunt de la xarxa.

Coincidint amb l'obertura d'estos trams de Línia 3, les línies 1 i 2 del metro van passar a operar com una única línia (la Línia 1) que es bifurca des de l'estació d'Entroncament en direcció a Bétera o a Llíria.

1999

Al març de 1999 es va prolongar la Línia 4, fins a TVV. El nou tram compta amb cincs parades i atén importants centres de demanda com l'ambulatori de la Granja, el campus universitari de Burjassot i el propi centre de TVV.

Al maig de 1999 es va completar la Línia 3 amb la prolongació fins a Mislata-Almassil, que proporciona a esta població amb més de 42.000 habitants una alternativa còmoda i eficaç de connexió amb el centre de la ciutat de València. Este últim tram de la Línia 3 té 2,198 quilòmetres de recorregut i compta amb 3 estacions.

Al setembre de 1999 es va posar en servici el ramal de Línia 4 fins al recinte de Fira València, per a facilitar l'accés, d'expositors, industrials i públic en general, als distints certàmens que allí es desenvolupen. Es cobria amb esta actuació una vella aspiració de la institució firal que desenvolupa una funció de gran importància per a l'economia de València.

2001

Al març del 2001 es va inaugurar la nova estació d'Empalme que es convertix en un important eix intermodal de València i la seua àrea metropolitana. La nova estació servix de connexió entre la Línia 1 de metro i la Línia 4 de tramvia i permet l'intercanvi amb els autobusos de l'EMT i MetroBus.

2003

A l'abril del 2003 es va posar en servici el primer tram de la nova Línia 5, que proporcionarà en el futur un enllaç entre la fatxada marítima de València (Balcó al Mar) i l'Aeroport de Manises. El primer tram compta amb tres noves estacions i 2,300 quilòmetres de recorregut.

La nova línia configurarà un eix de connexió entre els tres grans centres generadors de mobilitat de l'Àrea - Port, Aeroport i estació central de RENFE -que quedaran plenament articulats amb la xarxa de transports urbans i metropolitans, connectant a més a la xarxa de metro les poblacions de Quart de Poblet, Manises i Riba-roja.

2004

Al setembre del 2004 es va posar en servici el ramal subterrani d'accés a Torrent i l'estació Torrent Avinguda. Emplaçada junt amb l'Avinguda del País València, en una zona de notable expansió de la ciutat, millora notablement les comunicacions de Torrent amb la ciutat de València i el conjunt de l'àrea metropolitana.

2005

Al setembre del 2005 va entrar en servici la prolongació de la T-4 fins Mes del Rosari. El tram, amb una longitud pròxima als 3 quilòmetres, compta amb cincs parades: TVV, Santa Gemma, Tomàs i Valent, La Coma i Mes del Rosari. A través d'este recorregut, que discorre pel tèrmit municipals de Burjassot i Paterna, la T-4 dóna servici a la zona d'ampliació del Campus de la Universitat de València i a una extensa àrea en plena expansió urbanística.

A l'octubre es va posar en servici la nova estació de Bailén de la Línia 5 del metro.
Emplaçada junt amb el túnel de les Grans Vies, entre les estacions de Colom i Jesús, l'estació de Bailén serà el nuc de connexió intermodal de la xarxa de Metro València amb la futura estació de Parc Central en què convergiran els servicis de l'AU, proximitats, regionals i Grans Línies de Renfe.

Al desembre del 2005 es va inaugurar el ramal de prolongació de la Línia T'a-4 Lloma Llarga-Terramelar. Este ramal compta amb una parada i dóna servici als barris de Terramelar i Valterna emplaçats en el terme municipal de Paterna
.

2007

A l'abril del 2007 es va posar en servici la nova estació d'intercanvi de la Línia 5 Marítim Serradora i la prolongació de la línia, en superfície, fins a la dàrsena del Port (parada de Neptú).

En l'altre extrem de la Línia 5, el mateix mes es va obrir al públic el tram de prolongació entre Mislata-Almassil i l'Aeroport de Manises. El nou tram compta amb sis estacions (Faitanar, Quart de Poblet, Salt de l´Aigua, Roses i Aeroport).

Amb l'obertura d'estos nous trams la Línia 5 es culmina la configuració d'un important eix de transport públic que connecta els tres grans centres generadors de mobilitat de l'Àrea: Port, Aeroport i estació central de Renfe.

A l'octubre es va posar en servici la primera fase del Tramvia Orbital (línia T-6) que cobrix el trajecte entre la plaça Tossal del ReI i l'estació de Marítim-Serrería a través d'un recorregut de 9,2 quilòmetres.

Esta primera fase de la T-6 discorre pels barris de Torrefiel i Orriols, a través d'un nou tram tramviari de 2,45 quilòmetres , fins a convergir en el carrer Almassora amb la Línia 4. A partir d'este punt compartix plataforma amb la dita Línia 4 fins al bucle de Dr. Lluch, des d'on enllaça amb el tram tramviari de la Línia 5 finalitzant en l'estació de Maritím-Serrería.